La lliteratura escrita en llingua asturiana vive nos últimos 30 años un resurdimientu que ye paralelu al de la propia llingua en tolos ámbitos. L'Academia de la Llingua Asturiana foi la pionera n'entamar concursos lliterarios con continuidá y n'iguar les sos propies coleiciones lliteraries. Anguañu pue dicise qu'esiste un mercáu, inda que seya pequeñu, qu'espoxiga pasu ente pasu y hai delles editoriales de calter priváu estabilizaes. Munchos de los llibros espublizaos benefíciense de les ayudes concedíes pola Conseyería de Cultura, que tien una partida específica pa esti capítulu.El Día del Llibru Asturianu celébrase tolos años na Selmana de les Lletres Asturianes (primer selmana de Mayu). Esti día los llibros n'asturianu lleven descuentos y a los compradores apúrrese-yos un regalu.
No que toca a la producción, obsérvase como nos primeros años del Surdimientu (nome col que se define dende los años 70 el movimientu de creadores lliterarios n'asturianu) tendíase a la poesía o la lliteratura infantil mentres qu'ente últimos de los años 80 y mediaos de los 90 garraron mayor pesu la narrativa o la traducción d'obres n'otres llingües. Dende los últimos años del sieglu XX, dellos autores de narrativa n'asturianu, los más d'ellos pertenecientes a la segunda xeneración del surdimientu, protagonizaron tamién el procesu a la inversa, llogrando que les sos obres n'asturianu s'asoleyaren en castellanu.
Dende l'entamu del sieglu XXI, el relevu xeneracional de la lliteratura n'asturianu ta aseguráu gracies a la entrada n'escena de la que se conoz como "tercer xeneración del surdimientu" con autores nacios de 1975 en p'alantre y que, en munchos casos, participaron yá de la escolarización del asturianu. La poesía y la narrativa, especialmente'l xéneru del cuentu y el rellatu curtiu, son los dos xéneros más trabayaos por esta xeneración, que ye, amás, mui numberosa n'autores. Anguaño, la lliteratura asturianu entama a salir fuera de les nueses llendes y a ser traducida a otros idiomes.
Sieglu XX (entamaron a escribir enantes del Surdimientu y enllazaron con él):
Manfer de la Llera (1918-2005) Garrapiellu lliterariu asturianu, Cabalgando sol tiempu. María Josefa Canellada (1912-1995) Montesín (primer llibru de la lliteratura infantil n'asturianu). Nené Losada (1921-2009) Cantares Valdesanos, Ente Apigarzos. Eva González (1918-2007) Poesias ya cuentos na nuesa Tsingua, Xentiquina.
Primer Surdimientu:
Manuel Asur, Cancíos y poemes pa un riscar (primer obra lliteraria del surdimientu), Xuan Xosé Sánchez Vicente, Camín de señardaes, Cuentos de llingua afilada, La muerte amiya de nueche, Miguel Solis Santos, Les llamuergues doraes (primer novela del Surdimientu), El trunfu prietu, Andrés Solar, Obres completes, Carlos Rubiera, Ñublu de mar y distancia, Roberto González-Quevedo, Pol Sendeiru la nueite
Segundu Surdimientu:
Antón García, El viaxe, Díes de muncho, Berta Piñán, Al abellu les besties, Lourdes Álvarez, Aldabes del olvidu, Xuan Bello, Historia universal de Panicerios, Nel cuartu mariellu, Llibru de les cenices, Mª Teresa González, Heliocentru, Adolfu Camilo Díaz, Añada pa un gueyu muertu, Pequeña lloba enllena d'amor, Miguel Rojo, Histories d'un seductor. Memories d'un babayu, Alfonso Velázquez, L'arume l'escaezu, Xosé Nel Riesgo, El cai nunca duerme, Parque Temáticu, Ismael González Arias, El cuartu negociu, Buscando a Xovellanos, Pablo Antón Marín Estrada, La ciudá encarnada, Xulio Viejo, Les falcatrues del demoniu, Xandru Fernández, Les Ruines, El suañu de los paxaros de sable, La banda sonora del Paraísu.
Tercer Surdimientu (o post-surdimientu)
Quique Faes, Malena fecha de sol y de fresa, L'agobiante imperfección de les coses, Pablo Rodríguez Medina, L'Arna de San Atanás, Aires de mudanzar, Les vueltes, toles vueltes, Pablo Rodriguez Medina, Onde seca l’agua, La danza de la yedra, La Cama, Pablo Texón, Toles siendes, Naciu Varillas, Carretera ensin barru
Lletres asturianes
Ye’l boletín oficial de l’Academia de la Llingua dende 1982. Con una periocidá d’unos trés númberos al añu, inclúi trabayos d’investigación llingüística, histórica, lliteraria… Tamién tien una estaya dedicada a la nueva lliteratura y a la recuperación d’obres vieyes. L’Academia espublizaba pol Día de les Lletres Asturianes un númberu especial dedicáu namás a la lliteratura, pero dende 2009 esi formatu convirtióse nuna revista dixebrada nomada“Lletres lliterariu”.
Adréi
Revista lliteraria asoleyada n’Uviéu en 1987 y dirixida por Xuan Bello y Berta Piñán. Algamó siete númberos y quería dar un pasu más allá de “Lletres asturianes” seleicionando les obres que se diben espublizar.
Cultures
“Cultures, Revista asturiana de cultura” ye la revista d’antropoloxía y etnografía que dende 1991 espubliza añalmente l’Academia. El so director ye Roberto González-Quevedo.
Lliteratu
Ye la revista que l’Academia de la Llingua Asturiana dedica a la lliteratura. Tien una periocidá añal y ta dirixida por Xosé Bolado
Asturies, memoria encesa d’un país
Empobinada pola fundación Belenos ye una revista añal d’estudios y divulgación del patrimoniu etnográficu asturianu que yá algamó los 25 númberos.
Formientu
Revista lliteraria dedicada dende 2006 a da-y voz a los autores asturianos ñacíos dempués de 1977. Dirixida por Inaciu Galán ta valiendo pal esporpolle d’una nueva xeneración d’autores en llingua asturiana. Edita dos númberos al añu y de xemes en cuando dedica monográficos temáticos.
Estandoriu
Dirixida pol escritor Pablo Rodríguez Medina, la revista quier reflexar la lliteratura d’anguaño, tanto d’autores mozos como los yá consolidaos. La revista, dedicada en cada númberu a un conceyu, inclúi trabayos d’investigación, de torna, de crítica…
El llapiceru
Editada por Conceyu Bable y dirixida por Antón García foi la primer revista de cómic n’asturianu. Espublizóse en Xixón ente 1988 y 1997, algamando los 17 númberos.
El Gomeru
Revista asturiana de cómic pa un públicu infantil y xuvenil. Dirixida por Isaac del Rivero y editada por Trabe, foi espublizada ente 1992 y 1999 como revista y, llueu, como suplementu del diariu xixones “El Comercio”. En 2005 volvió aparecer repartiéndose de baldre en biblioteques
Faceira
Editada en formatu dixital ye la primer revista n’asturianu que quier sirvir de puntu d’alcuentru pa tol dominiu. Creada en 2009 en Zamora pola asociación Furmientu, inclúi tanto testos d’investigación como lliterarios. Les obres tán escrites en llingua asturiana estandar, en dalguna variantes usando les normes académiques o en normativa mirandesa.
El llumbreiru
Tamién editada por Furmientu, pero en papel y repartida de baldre, tien un carácter trimestral y tien publicaos, dende 2005 , 18 númberos. Quier sirvir pa promover la llingua propia de Zamora apurriendo trabayos d’investigación, noticies, vocabularios o tornes lliteraries.
Academia de la Llingua Asturiana
C/ Marqués de Santa Cruz, 6
33007 Uviéu
Telf.:34-(9)8-5211837
Alvízoras Llibros
C/ Pérez d'Ayala, 2, 1 C
33007 Uviéu
Azucel
Avda.Fernández Balsera, 28
33400 Avilés
Telf.: 34(9)8-5563145
Editora del Norte
C/ Valeriano Miranda 1 bis, 2 dcha.
33600 Mieres del camín
Telf.:34-(9)8-5451589
Llibros del Pexe
Ediciones Trea xestiona'l catálogu d'esta editorial yá
desapaecida
Pol. Industrial de Somonte · María González, La Pondala, 98,
nave D
33393 Somonte - Cenero -Xixón
Tfno. 985 303 801 · Fax 985 303 712
E-mail: trea@trea.es
Trabe
Cai Padre Buenaventura de Paredes, 4
E-33080 Uviéu
Telf.: 985 208 206
Vtp
Apartáu 517
33208 Xixón
Telf: 98/5398282
Araz Llibros
C/Marqués de San Esteban 46 2 - oficina 2
33206 Xixón
Telf: 985 09 38 60
Suburbia Ediciones
c/Duque de Rivas, 1, 1º D
33204 - Xixón
Tel.: 653 908 623
Llibros Filandón
C/ de Marcelo Macías
24700 Astorga
DE NARRATIVA
Premiu Trabe de novela.
Convoca: Ediciones Trabe.
Concursu de Creación Lliteraria "Llorienzu Novo Mier".
Convoca: Academia de la Llingua Asturiana.
Premiu "Xosefa Xovellanos".
Convoca: Conseyería de Cultura.
Premiu de lliteratura infantil y xuvenil "María Josefa Canellada"
Convoca: Conseyería de Cultura
D'ENSAYU
Máximo Fuertes Acevedo.
Convoca: Conseyería de Cultura.
DE PERIODISMU
Enriqueta González Rubín
Convoca: Conseyería de Cultura.
DE POESÍA
Premiu "Fernán Coronas".
Convoca: Sociedad de Festejos "La Regalina", de Cadavéu.
Premiu "Teodoro Cuesta".
Convoca: Casa Municipal de Cultura "Teodoro Cuesta"", de Mieres.
Premiu "Xuan María Acebal".
Convoca: Conseyería de Cultura.
Premiu Ciudá d'Uviéu
Convoca; Conceyu d’Uviéu
Premiu "Nené Losada Rico"
Convoca; Asociación muyeres “Valdés sieglu XX”
DE TRADUCCIÓN
Concursu de Torna.
Convoca: Academia de la Llingua Asturiana.